VIXCA VALENCIA LLIURE 

Francesc Almela i Vives

(8 de febrer de 1919)

 

 

"Si som lo que som serem, si som lo que son mai serem"

Julià San Valero

 

LES FIGURES DEL NACIONALISME VALENCIÀ

 

En est espai anem a parlar dels pares del Nacionalisme Valencià, la seua trayectoria, les seues publicacions, la seua influencia en la nostra societat. LŽorde dŽaparicio es rigurosament cronologic.

 

GAETÀ HUGET BREVA (Castello 1848- Valencia 1926)

Gaetà Huguet es u dels principals actius de la Renaixença Valenciana. Al igual que Blasco Ibañez va ser federaliste, tenint gran relacio en Pi i Margall. Va ser docent en Estats Units, i dins de la seua tasca intelectual citem el llibre Orientacions Valencianes editat en 1905.

El 25 de març de 1916 en La Veu de la Pana escriu "Viure, resorgir, tornar a ser los valencians dins dŽEspanya lo que fon la nostra Nacio Valenciana en la quinzena centuria dins de la grand Confederacio Aragonesa, es a saber, lo Verb elocuent y lo Cervell director, es a lo que nosatros aspirem. Volem y desijem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand poble valenciá. Los que aquí nos congreguem y acaronem dins dŽaquesta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat lŽamor a la nostra Terra y lŽodi africá al centralisme, convençuts que dŽell brollen lo decaiment de la nostra raça i lŽanemia moral del nostre poble", sŽopon a lŽexpansionisme catalaniste dient "LŽidea dels chauvinistes catalans dŽestendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria, i que trove eco en alguns fills de catalans, no solament la considerem humillant, sino que destructora dels mes cens dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengués cos en Valencia, los de Castelló nos fariem independents; y la combatriem dasta quedarne hu dels nostres. Seria un gran erro creure que nosatros no admirém i amém al poble catalá com els que mes, pero ho fem com a germans, no com a subdits (...)"

 

FAUSTÍ BARBERÀ I MARTI (Valencia 1850-1920)

 

El considerem el pare del nacionalisme valencianiste. Va ser mege, sent considerat una de les figures mediques mes importants de la seua epoca. En el seu curriculum destaca que va ser Director del Boletín del Instituto Médico Valenciano i autor de tractats sobre otorrinolaringologia com De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, La fisiología del lenguaje i La intubación laríngea. Es va distinguir en lŽepidemia de colera de 1885 junt als coneguts doctors Ferran (descubridor de la vacuna) i el que en els anys sería Premi Nobel Ramón y Cajal. Va ser director de la RACV (en aquell temps denominada Centro de Cultura Valenciana), publicà en 1905 Conferencias sobre bio-bibliografia de Carlos Ros que son element de consulta obligada per a tot aquell que vol coneixer lŽimportancia intelectual del notari valencià. Barberà va ser un nacionaliste valencià convençut, fundà la societat "Valencia Nova" i es lŽautor del primer llibre que aborda el nacionalisme valencià De Regionalisme i Valentinicultura. Va ser la publicacio del discurs llegit el 7 de decembre de 1902. En este discurs lŽautor, vicepresident de Lo Rat Penat, expon als socis dŽesta gran entitat amadora de les glories valencianes lo que deuen fer en benefici del Nacionalisme Valencià. Hem seleccionat alguns passages del text que considerem de capital importancia. En primer lloc definix el seu concepte de valencianiste"Ser valencianiste indefinit, contemplatiu y boiros, sino ben determinat, actiu é intencionat", i lo que vol que siga lŽautogovern valencià "recabar pera lo nòstre antich Regne el dret de governarse y arreglarse dins de sa casa, en tots aquells asumptes que seran de sa total y pròpia incumbència", tambe aborda el probema que patix la llengua valenciana davant el fet de que no siga la llengua oficial de la Nacio Valenciana "Sé qŽel nòstre Regne està cuallat de pòbles castelláns, sé la força que fa la indicada ensenyança de primeres lletres, la de facultat ds matjors y totes les demés; no ignore lo quŽen nòstra ciutat pòt fer y fa el ser llengua oficial el castellá, y com á tal empleat á la exclusiva per autoritats, oficines, cuartels, tròns, aristocràcia, etc.; sé també la poderosa inmigració que tenim de les collindants comarques castellanes". Les dos ultimes alocucions fan mencio a lo que demana lŽinsigne nacionaliste Fausti Barberà als valencians per el be de la nostra nacio "qŽestarán més disposades al sacrifici necessari pera aplegar á la reivindicacio de la sobirania perduda, á la restauracio total de nòstra personalitat regnicola, tan necessaria entre lŽEstat tot poderos y el individu microscòpich de la que digueren els Antists, Beuters, Escolanos, Sales y atres molts, Nacio Valenciana (...) He procurat parlar fort i claret; sense sordina. Tot lo clar que la importancia del assunt requeria. La conducta contraria del rodeig y la ambigüetat mŽhaveren paregut una abdicació hipócrita ú acusació llamentable de falta de conviccions". Acaba el discurs demanant que els valencians treballen per la seua patria "tot trevall, en una paraula, pòt fer Patria Valenciana" i crida a "combatre per lo trunfo de la nòstra Sacrosanta Senyera"

 

NICOLAU PRIMITIU GOMEZ SERRANO (Sueca 1877- Valencia 1971)

 

Nacionaliste polifacetic, activiste incansable per la Cultura i per la Nacio Valenciana. Va fundar la editorial "Sicania" en 1955 dedicada a la publicacio de llibres en llengua valenciana. Va ser President de Lo Rat Penat i decà del Centre de Cultura Valenciana (com hem dit ades hui RACV). Bibliofil impenitent, va recopilar mes de 30.000 volumens constituint la biblioteca particular mes important de la Nacio Valenciana. Publicà en 1936 El bilingüisme valencià i Paleolingüistica valenciana en 1948. En 1931 publicà en el periodic El Poble Valencià un articul titulat "Els tres valencianismes". En ell aborda les tres maneres dŽentendre la valenciania que troba en la gent de la Nacio Valenciana. Aixina al parlar dŽun valencianisme castellaniste, el definix "unes vegades enyora les coses de la terra castellana, posant ad esta llengua sus la propia, atres posa la nostra economia jus el jou centraliste i, quasi sempre, es servil a la fècula dels partits espanyolistes, sol ésser un valencianisme condicionat per lŽegoisme propi, que posa e seu interés sus el de Valencia: el propi estomac, sus lŽalta convivencia de la patria"; al parlar dŽun valencianisme catalaniste, el delimita en els següents termes "aquell que mira lŽinteres de la nostra pàtria a través de Catalunya i, millor encara, baix el punt de vista del que irradia des de Barcelona (...) Valencia no sol ésser mes que una Regió perllongant, ab les Mallorques, Rossello i Alguer, la Catalunya estricta de la que reba la cultura i la direccio per a formar una Catalunya Gran, passant els valencians a ésser valencians de Catalunya, per compte de valencians dŽEspanya" i afig que nomes canvien el centralisme dŽorientacio del centre al nort, afirmant que " el poble es purament de si mateix, encara que inconscient, i no deu ésser pasta que es fenyga i es coga a gust i gana dels lirismes més o menys renaxentistes". Del valencianisme valencianiste, del que sempre sera recordat com un dels maxims exponents, diu " manifestat en les consuetuts del poble, car son la seua substacia, la sabiduria ancestral, base de la sustentacio de tota cultura verdaderament democràtica. És el valencianisme del viure popular en les hortes, en les marjals i els secans; en els pobles i les ciutats, en les masies i en les comarques (...) és, en una paraula, el que manté el foc sagrat de la personalitat valenciana, colgat entre cendres, caliu dispost a encendre flamerades tan apenes alguna vestal, ab fe i entusiasme, sapia revivar-lo".

En les conclusions finals afirma que el valencianisme castellaniste es "egolatra quan no inconscient" i el valencianisme catalaniste "liric, quan no servidor dŽun atre centralisme", en estes conclusions pren partida per elverdader valencianisme, el valencianiste i afig "No mireu, puix, al Centre ni a Catalunya! Mireu cap a Valencia endins, remogau les cendres i encengau flamerades de patriotisme queŽns porten a reconstruir la personalitat valenciana, refent, sus la seua sustantivitat, lŽedifici que ens calga per a ésser una gran nacionalitat. I eixe será el ver valencianisme, el valencianisme rònec dŽuna Valencia estricta". Fa 68 anys que es va publicar est articul, hui el mensage encara es de rabiosa vigencia.

En 1933, en el numero 90 de la revista "El Camí" respon a Josep Giner, pseudonim de G. Renat, en relacio al blau de la senyera "La nostra Senyera és no res menys que la representació genuïna i integral de la Nació Valenciana, i per ço deu ser sagrada i indiscutible per a tot valencià que vullga ostentar dignament eixe nom, i no digam si per als valencianistes que aspirem al retrobament i reconeixença de lŽautentica personalitat valenciana, car la Senyera nostrada és el compendi i suma de lo espiritual i de lo fisic dŽeixa personalitat nacional, concretada en un drap que flamege a lŽaire i es puga vore de lluny", afegint "Qualsevol que examine la nostra Senyera autèntica, ab lŽull serè de lŽarqueòleg estudiós, vorà, hivaçosament, que està formada per lŽescut dels reis dŽAragó –les quatre barres vermelles en camp groc- tenint aensús la corona que indica la capitalitat del Realme de Valencia: una faixa roja ab gemmes –lŽanell de la corona- damunt els florons i el blau, representant el ras de què estaven folrades les corones, com indicant que, per damunt del Cap –tingau en compte que la paraula cap en llengua nostrada,val lŽextremitat mes noble de lŽhome com a la direcció, comanament, sobirania- no nŽhi havia més que el cel". Per ultim, indica que la data dŽinsercio de la corona i la franja en la bandera va ser el 10 de març de 1377 "lo important en este lloc i moment és asseure que la Senyera conservada al través dels segles a lŽArxiu de lŽAjuntament de Valencia, si bé <prou vella i descolorida i lletja mes aviat> que diu E. Renat, es no res menys que lŽautèntica Senyera que brandaren els nostres Consellers i que representava la capitalitat del Realme de Valencia i que hui significa, per a tot bon valencià, lŽesperança en el recobrament de la Sobirania Nacional Valenciana, en temps no massa llunyans".

 

JOSEP MARIA BAYARRI I HURTADO (Valencia 1886-1970)

 

Va estudiar en lŽEscola de Belles Arts de Sant Carles, sent un reconegut escritor i escultor. Fundà varies revistes culturals com "Poetes valencians contemporanis", "el vers valencià" i "Ribalta". En 1931, publicà El perill català.

En 1922 publicà Catecisme ètnic de la Patria Valenciana a on diu "La Nació dels valencians es Valencia, o siga, la Nació Valenciana". Este llibre preten en forma de preguntes i respostes expondre les teories nacionalistes de lŽautor. Comencem en la definicio que dona de la Nacio Valenciana

"- Que compren la Nació Valenciana?

La Nació Valenciana comprén el Regne valencià: Castelló, Alacant i Valencia –respon.

- Com sŽha de considerar lŽunitat essencial de la Patria Valenciana?

- La Patria Valenciana, com tota nació, es essencialment indivisible, inagregable i suficient.

- żTe Valencia totes les caracteristiques de Nacio?

- Valencia te totes les caracteristiques de Nació, puix te un territori, un idioma, una religió, un art, un dret, unes costums, una psicologia, historia i tradició peculiars i distintives.

- żQuins son els llimits del territori de la Nació Valenciana?

- Els llimits del territori de la Nació Valenciana son: al nort Catalunya, al sur Murcia, a lŽest el Mediterraneu i a lŽoest Castella i Aragó.

- żQuin es lŽidioma de la Nacio Valenciana?

-LŽidioma de la Nacio Valenciana es el valencià, o siga el conjunt deŽexpressions per les que nos entenem els valencians des dels temps mes antics enriquint o aumentat per certs influencies dŽues atres conjunts llingüsitics. Estos conjunts llingüistics son el grec, el roma i tambe lŽarap, per les relacions que els valencians tingueren en estos pobles (...) LŽidioma valencià es dolç, ric, expressiu, ductil, i harmonios per lŽinfluencia de lŽambient clar, de lŽharmonia del mar, lŽexuberancia de nostres terres i les relacions mantingudes en el pobles de Grecia i dŽItalia".

En 1932, dins de la I Semana Cultural Valenciana (del 24 al 31 de juliol) criticà lŽus del terme Païs Valencià "Per la vindicació nacional valenciana cal la diafanitat prèvia, i així haurem de foragitar la dubtosa denominació de "País Valencià" referent a la nostra nacionalitat, per a dir ben clarament la Patria Valenciana o la Nacio Valenciana; perque lo de "País" sona a regio dŽatra nacionalitat".

En 1953, publicà una serie de cants patriotiques en dos llibres poetics titulats "En la materna llengua valenciana"i "Senyera al vent". En estos dos llibre se fa lloança de la llengua valenciana.

 

GAETÀ HUGET SEGARRA (Castello 1882- 1959)

 

Va continuar la llinia cultural valencianista de son pare, introduint-se en mes fermea en el terreny politic, fundant el partit ESQUERRA VALENCIANA, del que presentém un cartell de lŽepoca de la Guerra Civil

 

IGNASI VILLALONGA I VILLALBA (Valencia 1895- 1973)

Doctor en Dret, va dedicar-se a lŽeconomia i la politica. Va ser u dels fundadors del partit Unio Valencianista Regional i membre molt actiu de la Joventut Valencianista. El podem considerar u dels ideolecs del nacionalisme valencià, escrivint en 1919 Substantivitat del Valencianisme en el que recull el seu ideari nacionaliste. Es u dels firmants de la Declaracio Valencianista de 1918.

En Substantivitat del Valencianisme diu "els antecedents de la actual llegua valenciana es troben en aquell temps (es referix a lŽepoca ibera), puix no es formà la nostra llengua, com molts creuen, com una fillola de la llengua llatina dels conqueridors romans. Estos influiren fondíssimament introduint elements diferents que ampliaren el lèxic i alteraren la gramàtica. La romanitzacio seria tan intensa com se vullga, pero ella no destruix lŽelement racial iber, com no el destruiren ni lŽinvasio visigòtica -que no fon tan absorbent com la romana-, ni sisquera la avasalladora dominació arabiga, que per la seua duracio i força, poguera creureŽs qe aniquilaria al poble vençut". Un dels punts claus en la diferenciacio entre la llengua valenciana i el catala es "ademés de la llengua dels dominadors alarbs, se usava també la llengua que parlaven els moçarabs, i hi ha antecedents que demostren que era casi la mateixa llengua valenciana que huí contemplem i que te un parentiu molt estret ab la seua germana la catalana (...) de manera que don jaume no vingué a portar-nos la seua llengua: Valencia no és una colònia del poble català", esta negacio va a ser explicada en les llinies següents "és induptable que vingueren elements catalans ab els conqueridors que influiren també en la nostra llengua; pero estos elements no deuen donar lloc a suposar que importaren la seua llengua, que diversificada rodant el temps fon la valenciana, sino que esta, diem que té orige propi". Per atra banda defen el nacionalisme dient "de manera que lo que ferem els valencianistes modestament, molt modestament, va ser reintegrar un sector de lŽideologia valenciana a les més modernes solucions politiques europees"

 

 

FRANCESC ALMELA I VIVES (Vinaros 1903-Valencia 1967)

 

Es llicencià en Filosofia i Lletres, realisant una profunda llabor deŽinvestigacio sobre lŽhistoria, lŽart i la lliteratura valenciana. DŽentre la seua activitat destaquem la direccio de la Taula de Lletres Valencianes i Nostra Novela, publicacions periodiques en llengua valenciana del anys trenta. Almela i Vives escriu 9 dies després del Vixca Valencia lliure, que encapçala esta fulla i que fon proclamat en un Acte dŽAfirmacio Escolar Valencianista "Quan els valencians hem dit ĄVixca Valencia lliure!, no hem volgut protestar contra les deficiencies administratives, les corrupteles caciquils i la desmoralisacio politica a la que du el centralisme barbar de lŽEstat espanyol, sino que hem expansionat el nostre anim per proclamar un desig llibertador de molt distinta especie. Si volem que Valencia siga lliure es per que Valencia està oprimida" i afig "La eficacia revolucionaria del "ĄVixca Valencia Lliure! Anirà creixent en frondosa progresio transcendent conforme vaja asentan-se politicament esta força nacionalista, manifestada en multiples ocassions, des de fa 212 anys".

 

 

  Esta fulla a soles recull un breu recorregut que anirem ampliant en el temps, unes gotes dŽaigua de les moltes que han de caure sobre el marbre, per a trencar-lo, de lŽausencia dŽun sentiment patriotic valencià, de la superficialitat dŽun porcentage de la nostra societat que mira en incomprensible submissio a Castella i a Catalunya, de lŽignoracia de les nostres figures artistiques i cientifiques indegudament apropiades per uns i per atres. Si vols saber mes del nacionalisme valencià, del moviment patriotic per la defensa del orgull valencià te recomanem les següents llectures:

"El pensament valencianiste de Miquel Adlert". Ed. LŽOronella. Valencia 1998.

"La llengua valenciana en perill". Francesc de Borja Cremades Marco. Ed. GAV. Valencia 1982

"Raons dŽidentitat. Historia i Llengua" VV AA (Alminyana, Aparicio, Casp, Cremades Marco, Guinot, Lanuza, Penyarroja, Ubieto, Vila). Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1985

Valencianisme en el temps. Carles Recio. Ed LŽOronella. Valencia 1996

"Desperta Ferro" Joan Costa i Catala. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1988

"El ferro que desperta" Joan Costa i Catala. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1988.