En est espai anem a parlar dels pares del Nacionalisme Valencià, la seua trayectoria, les seues publicacions, la seua influencia en la nostra societat. L´orde d´aparicio es rigurosament cronologic.

GAETÀ HUGET BREVA (Castello 1848- Valencia 1926)

Gaetà Huguet es u dels principals actius de la Renaixença Valenciana. Al igual que Blasco Ibañez va ser federaliste, tenint gran relacio en Pi i Margall. Va ser docent en Estats Units, i dins de la seua tasca intelectual citem el llibre Orientacions Valencianes editat en 1905.

El 25 de març de 1916 en La Veu de la Pana escriu "Viure, resorgir, tornar a ser los valencians dins d´Espanya lo que fon la nostra Nacio Valenciana en la quinzena centuria dins de la grand Confederacio Aragonesa, es a saber, lo Verb elocuent y lo Cervell director, es a lo que nosatros aspirem. Volem y desijem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand poble valenciá. Los que aquí nos congreguem y acaronem dins d´aquesta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l´amor a la nostra Terra y l´odi africá al centralisme, convençuts que d´ell brollen lo decaiment de la nostra raça i l´anemia moral del nostre poble", s´opon a l´expansionisme catalaniste dient "L´idea dels chauvinistes catalans d´estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria, i que trove eco en alguns fills de catalans, no solament la considerem humillant, sino que destructora dels mes cens dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengués cos en Valencia, los de Castelló nos fariem independents; y la combatriem dasta quedarne hu dels nostres. Seria un gran erro creure que nosatros no admirém i amém al poble catalá com els que mes, pero ho fem com a germans, no com a subdits (...)"

FAUSTÍ BARBERÀ I MARTI (Valencia 1850-1920)

El considerem el pare del nacionalisme valencianiste. Va ser mege, sent considerat una de les figures mediques mes importants de la seua epoca. En el seu curriculum destaca que va ser Director del Boletín del Instituto Médico Valenciano i autor de tractats sobre otorrinolaringologia com De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, La fisiología del lenguaje i La intubación laríngea. Es va distinguir en l´epidemia de colera de 1885 junt als coneguts doctors Ferran (descubridor de la vacuna) i el que en els anys sería Premi Nobel Ramón y Cajal. Va ser director de la RACV (en aquell temps denominada Centro de Cultura Valenciana), publicà en 1905 Conferencias sobre bio-bibliografia de Carlos Ros que son element de consulta obligada per a tot aquell que vol coneixer l´importancia intelectual del notari valencià. Barberà va ser un nacionaliste valencià convençut, fundà la societat "Valencia Nova" i es l´autor del primer llibre que aborda el nacionalisme valencià De Regionalisme i Valentinicultura. Va ser la publicacio del discurs llegit el 7 de decembre de 1902. En este discurs l´autor, vicepresident de Lo Rat Penat, expon als socis d´esta gran entitat amadora de les glories valencianes lo que deuen fer en benefici del Nacionalisme Valencià. Hem seleccionat alguns passages del text que considerem de capital importancia. En primer lloc definix el seu concepte de valencianiste"Ser valencianiste indefinit, contemplatiu y boiros, sino ben determinat, actiu é intencionat", i lo que vol que siga l´autogovern valencià "recabar pera lo nòstre antich Regne el dret de governarse y arreglarse dins de sa casa, en tots aquells asumptes que seran de sa total y pròpia incumbència", tambe aborda el probema que patix la llengua valenciana davant el fet de que no siga la llengua oficial de la Nacio Valenciana "Sé q´el nòstre Regne està cuallat de pòbles castelláns, sé la força que fa la indicada ensenyança de primeres lletres, la de facultat ds matjors y totes les demés; no ignore lo qu´en nòstra ciutat pòt fer y fa el ser llengua oficial el castellá, y com á tal empleat á la exclusiva per autoritats, oficines, cuartels, tròns, aristocràcia, etc.; sé també la poderosa inmigració que tenim de les collindants comarques castellanes". Les dos ultimes alocucions fan mencio a lo que demana l´insigne nacionaliste Fausti Barberà als valencians per el be de la nostra nacio "q´estarán més disposades al sacrifici necessari pera aplegar á la reivindicacio de la sobirania perduda, á la restauracio total de nòstra personalitat regnicola, tan necessaria entre l´Estat tot poderos y el individu microscòpich de la que digueren els Antists, Beuters, Escolanos, Sales y atres molts, Nacio Valenciana (...) He procurat parlar fort i claret; sense sordina. Tot lo clar que la importancia del assunt requeria. La conducta contraria del rodeig y la ambigüetat m´haveren paregut una abdicació hipócrita ú acusació llamentable de falta de conviccions". Acaba el discurs demanant que els valencians treballen per la seua patria "tot trevall, en una paraula, pòt fer Patria Valenciana" i crida a "combatre per lo trunfo de la nòstra Sacrosanta Senyera"

NICOLAU PRIMITIU GOMEZ SERRANO (Sueca 1877- Valencia 1971)

Nacionaliste polifacetic, activiste incansable per la Cultura i per la Nacio Valenciana. Va fundar la editorial "Sicania" en 1955 dedicada a la publicacio de llibres en llengua valenciana. Va ser President de Lo Rat Penat i decà del Centre de Cultura Valenciana (com hem dit ades hui RACV). Bibliofil impenitent, va recopilar mes de 30.000 volumens constituint la biblioteca particular mes important de la Nacio Valenciana. Publicà en 1936 El bilingüisme valencià i Paleolingüistica valenciana en 1948. En 1931 publicà en el periodic El Poble Valencià un articul titulat "Els tres valencianismes". En ell aborda les tres maneres d´entendre la valenciania que troba en la gent de la Nacio Valenciana. Aixina al parlar d´un valencianisme castellaniste, el definix "unes vegades enyora les coses de la terra castellana, posant ad esta llengua sus la propia, atres posa la nostra economia jus el jou centraliste i, quasi sempre, es servil a la fècula dels partits espanyolistes, sol ésser un valencianisme condicionat per l´egoisme propi, que posa e seu interés sus el de Valencia: el propi estomac, sus l´alta convivencia de la patria"; al parlar d´un valencianisme catalaniste, el delimita en els següents termes "aquell que mira l´interes de la nostra pàtria a través de Catalunya i, millor encara, baix el punt de vista del que irradia des de Barcelona (...) Valencia no sol ésser mes que una Regió perllongant, ab les Mallorques, Rossello i Alguer, la Catalunya estricta de la que reba la cultura i la direccio per a formar una Catalunya Gran, passant els valencians a ésser valencians de Catalunya, per compte de valencians d´Espanya" i afig que nomes canvien el centralisme d´orientacio del centre al nort, afirmant que " el poble es purament de si mateix, encara que inconscient, i no deu ésser pasta que es fenyga i es coga a gust i gana dels lirismes més o menys renaxentistes". Del valencianisme valencianiste, del que sempre sera recordat com un dels maxims exponents, diu " manifestat en les consuetuts del poble, car son la seua substacia, la sabiduria ancestral, base de la sustentacio de tota cultura verdaderament democràtica. És el valencianisme del viure popular en les hortes, en les marjals i els secans; en els pobles i les ciutats, en les masies i en les comarques (...) és, en una paraula, el que manté el foc sagrat de la personalitat valenciana, colgat entre cendres, caliu dispost a encendre flamerades tan apenes alguna vestal, ab fe i entusiasme, sapia revivar-lo".

En les conclusions finals afirma que el valencianisme castellaniste es "egolatra quan no inconscient" i el valencianisme catalaniste "liric, quan no servidor d´un atre centralisme", en estes conclusions pren partida per elverdader valencianisme, el valencianiste i afig "No mireu, puix, al Centre ni a Catalunya! Mireu cap a Valencia endins, remogau les cendres i encengau flamerades de patriotisme que´ns porten a reconstruir la personalitat valenciana, refent, sus la seua sustantivitat, l´edifici que ens calga per a ésser una gran nacionalitat. I eixe será el ver valencianisme, el valencianisme rònec d´una Valencia estricta". Fa 68 anys que es va publicar est articul, hui el mensage encara es de rabiosa vigencia.

En 1933, en el numero 90 de la revista "El Camí" respon a Josep Giner, pseudonim de G. Renat, en relacio al blau de la senyera "La nostra Senyera és no res menys que la representació genuïna i integral de la Nació Valenciana, i per ço deu ser sagrada i indiscutible per a tot valencià que vullga ostentar dignament eixe nom, i no digam si per als valencianistes que aspirem al retrobament i reconeixença de l´autentica personalitat valenciana, car la Senyera nostrada és el compendi i suma de lo espiritual i de lo fisic d´eixa personalitat nacional, concretada en un drap que flamege a l´aire i es puga vore de lluny", afegint "Qualsevol que examine la nostra Senyera autèntica, ab l´ull serè de l´arqueòleg estudiós, vorà, hivaçosament, que està formada per l´escut dels reis d´Aragó –les quatre barres vermelles en camp groc- tenint aensús la corona que indica la capitalitat del Realme de Valencia: una faixa roja ab gemmes –l´anell de la corona- damunt els florons i el blau, representant el ras de què estaven folrades les corones, com indicant que, per damunt del Cap –tingau en compte que la paraula cap en llengua nostrada,val l´extremitat mes noble de l´home com a la direcció, comanament, sobirania- no n´hi havia més que el cel". Per ultim, indica que la data d´insercio de la corona i la franja en la bandera va ser el 10 de març de 1377 "lo important en este lloc i moment és asseure que la Senyera conservada al través dels segles a l´Arxiu de l´Ajuntament de Valencia, si bé <prou vella i descolorida i lletja mes aviat> que diu E. Renat, es no res menys que l´autèntica Senyera que brandaren els nostres Consellers i que representava la capitalitat del Realme de Valencia i que hui significa, per a tot bon valencià, l´esperança en el recobrament de la Sobirania Nacional Valenciana, en temps no massa llunyans".

JOSEP MARIA BAYARRI I HURTADO (Valencia 1886-1970)

Va estudiar en l´Escola de Belles Arts de Sant Carles, sent un reconegut escritor i escultor. Fundà varies revistes culturals com "Poetes valencians contemporanis", "el vers valencià" i "Ribalta". En 1931, publicà El perill català.

En 1922 publicà Catecisme ètnic de la Patria Valenciana a on diu "La Nació dels valencians es Valencia, o siga, la Nació Valenciana". Este llibre preten en forma de preguntes i respostes expondre les teories nacionalistes de l´autor. Comencem en la definicio que dona de la Nacio Valenciana

"- Que compren la Nació Valenciana?

La Nació Valenciana comprén el Regne valencià: Castelló, Alacant i Valencia –respon.

- Com s´ha de considerar l´unitat essencial de la Patria Valenciana?

- La Patria Valenciana, com tota nació, es essencialment indivisible, inagregable i suficient.

- ¿Te Valencia totes les caracteristiques de Nacio?

- Valencia te totes les caracteristiques de Nació, puix te un territori, un idioma, una religió, un art, un dret, unes costums, una psicologia, historia i tradició peculiars i distintives.

- ¿Quins son els llimits del territori de la Nació Valenciana?

- Els llimits del territori de la Nació Valenciana son: al nort Catalunya, al sur Murcia, a l´est el Mediterraneu i a l´oest Castella i Aragó.

- ¿Quin es l´idioma de la Nacio Valenciana?

-L´idioma de la Nacio Valenciana es el valencià, o siga el conjunt de´expressions per les que nos entenem els valencians des dels temps mes antics enriquint o aumentat per certs influencies d´ues atres conjunts llingüsitics. Estos conjunts llingüistics son el grec, el roma i tambe l´arap, per les relacions que els valencians tingueren en estos pobles (...) L´idioma valencià es dolç, ric, expressiu, ductil, i harmonios per l´influencia de l´ambient clar, de l´harmonia del mar, l´exuberancia de nostres terres i les relacions mantingudes en el pobles de Grecia i d´Italia".

En 1932, dins de la I Semana Cultural Valenciana (del 24 al 31 de juliol) criticà l´us del terme Païs Valencià "Per la vindicació nacional valenciana cal la diafanitat prèvia, i així haurem de foragitar la dubtosa denominació de "País Valencià" referent a la nostra nacionalitat, per a dir ben clarament la Patria Valenciana o la Nacio Valenciana; perque lo de "País" sona a regio d´atra nacionalitat".

En 1953, publicà una serie de cants patriotiques en dos llibres poetics titulats "En la materna llengua valenciana"i "Senyera al vent". En estos dos llibre se fa lloança de la llengua valenciana.

GAETÀ HUGET SEGARRA (Castello 1882- 1959)

Va continuar la llinia cultural valencianista de son pare, introduint-se en mes fermea en el terreny politic, fundant el partit ESQUERRA VALENCIANA, del que presentém un cartell de l´epoca de la Guerra Civil